M4/ A internet, hi ha violència de gènere?!
Un problema que s'agreuja...
El darrer gran estudi sobre les violències de gènere, publicat l'any 2019, constata que les dones es troben entre els grups de població més vulnerables davant de la ciberviolència.
Gairebé dues de cada deu dones espanyoles que han estat víctimes d'assetjament sexual, afirmen haver rebut insinuacions inadequades, humiliants, intimidatòries o ofensives a les xarxes socials.
Així mateix, un 16% de les entrevistades s'han sentit ofeses, humiliades o intimidades a causa de correus electrònics, missatges de WhatsApp o missatges de text.
Segons l'informe Les Ciberviolències masclistes, 9 de cada 10 dones, no denuncien les situacions de ciberviolència. Ja sigui per la dificultat de provar aquest tipus situacions, per l'absència de confidencialitat de víctima, les dificultats per desemmascarar a l'agressor, la manca d'informació o la sensació que denunciar no atura res.
EL CONCEPTE: Violència de gènere digital o ciberviolència de gènere.
Violència de gènere perpetrada a través de tecnologies digitals per exercir domini sobre la dona i cap a altres persones o grups socials.
A la pràctica, suposa el trasllat de la violència de gènere a la realitat en línia, on es digitalitzen les situacions violentes, intimidatòries i els mecanismes de control.
Caldria parlar-ne en plural, ja que prendre diverses formes. Com ara, com el cibercontrol i el ciberassetjament,
que se serveixen d'Internet i les xarxes socials com a arma per anul·lar
i dominar la víctima.
També pot manifestar-se en modalitats com la cibermisogínia i la ciberviolència simbòlica que la figura de la dona esdevé la víctima, denigrant-la a un simple instrument sexual.
Exemples de ciberviolències de gènere
La ciberviolència de gènere es pot manifestar de formes diferents. A continuació fem llista d'algunes d'aquestes situacions:
- Accedir als comptes de la víctima sense permís.
- Controlar l'activitat de la víctima a les xarxes socials o en entorns digitals.
- Espiar el mòbil o qualsevol altre dispositiu de la víctima.
- Usurpar la identitat digital de la víctima, fent-se passar per ella i interactuant en nom seu.
- Prohibir a la víctima la utilització de diferents xarxes socials o eines cibernètiques.
- Prohibir a la víctima la publicació de continguts a la xarxa.
- Enviar amenaces, insults o contingut desagradable a la víctima.
- Assetjar la víctima, perseguint-la a través dels espais digitals en els quals participa.
- Publicar comentaris ofensius contra una dona o el col·lectiu de les dones.
- Enviar, sense la seua autorització, imatges comprometedores de la víctima. (pornovenjança).
- Fer xantatge a la víctima perquè faci quelcom canvi de no difondre les seves imatges. (sextorsió)
Autodefensa digital contra les violències
- Protegeix l'accés als teus comptes i dispositius: recorda que el mòbil és teu i no tens per què donar les teves contrasenyes a ningú.
- Revisa la configuració de les aplicacions, serveis i dispositius. Si detectes alguna activitat estranya, restableix la configuració i actualitza els paràmetres de seguretat.
- Bloqueja i denúncia a aquelles persones que t'assetgen, ja sigui espiant-te, amenaçant-te, enviant-te missatges desagradables, de manera reiterada.
- Defuig enviar imatges compromeses a través d'internet a desconeguts o quan algú t'ho exigeix.
- Refusa els xantatges i les peticions fetes per desconegudes a través de la xarxa.
- Evita descobrir i compartir la teua localització, a través d'internet.
- Guarda totes les proves possibles de l'assetjament.
- Si aquesta situació persisteix al llarg del temps, demana ajuda i denuncia-ho a les autoritats.
Recorda el teu deure cívic de denunciar-ho si veus que li està passant a una altra persona i mai comparteixis el contingut relacionat amb l'assetjament.
Actua!
Tú también #PuedesPararlo con el #CanalPrioritario
Aquesta eina facilita la ràpida retirada dels continguts digitals que atempten contra la privadesa de les persones, i així evitar que aquest tipus d'enregistraments es facin virals a les xarxes socials, cosa que agreujaria aquest tipus d'abús i d'assetjament.
UsApps
Web app de denúncia de les situacions de violència en els centres educatius, dins del Pla de Les Escoles Lliures de Violències.
Adreça un seguit de preguntes al voltant de situacions viscudes sigui en primera persona o en altres persones: al voltant de qui ha dut a terme l'assetjament, de quina manera, si és al centre o fora. I en acabar, ofereix poder contactar amb l'USAV, la Unitat de suport a l'alumnat en situacions de violència.
GEA
L'aplicació per a mòbils GEA, pensada per assessorar i facilitar contactes per a situacions d'emergència a dones víctimes de violència masclista o que estan en risc de rebre'n.
Sobre la funcionalitat de l'aplicació, segons la ubicació de la usuària que hi accedeixi, hi trobarà els centres de suport més pròxims, comissaries, hospitals i altres serveis d'informació i atenció a la dona. També hi ha un xat que dirigeix directament al servei d'atenció permanent contra la violència masclista (900 900 120).
Dins l'aplicació, també trobarà un botó d'emergència, connectat al 112 com a número predeterminat, tot i que se'n pot seleccionar un altre, com el d'un familiar o amic.
L'aplicació ha rebut el finançament de l'Institut Català de les Dones i el reconeixement de l'Observatori de la Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Intimidad (2022)
La Gemma ens recomana aquesta sèrie web espanyola, que podem veure a la plataforma Netflix,
Consta de vuit episodis i narra la filtració d'un vídeo sexual d'una figura política brillant, fet que catalitza la història de quatre dones que recorren la frontera fràgil entre la vida pública i la privada.