M16/ Avaluant el curs 22-23
El curs 2022-23 ha estat ple de reptes i innovacions en matèria tecnològica, que han repercutit en tots els aspectes de les nostres vides. Moltes d'aquestes qüestions, les hem tractat a les setze missions que hem anat entomant, els dilluns a Ràdio Tàrrega.
Aprofitant la darrera #TenimUnaMissió de la temporada a posar nota a les principals assignatures tecnològiques que han marcat aquesta temporada.
Noves realitats
El metavers, impulsant Mark Zuckemberg, continuarà ampliant els horitzons creant espais d'interacció increïbles, amb l'ajuda dels cascs i ulleres de realitat virtual.
Més encara, també van apareixent noves aplicacions que exploren la realitat mixta: Que barregen la realitat virtual amb el món real augmentat, millorant-los.
De moment les aplicacions més sorprenents les hem vist en decoració amb els mòbils, però amb l'ajuda de cascs i ulleres especials el nostre món es convertirà en una cosa molt més meravellosa.
Unir ambdós conceptes permet interactuar amb objectes reals dins un món virtual, estar totalment immers en un món completament virtual, o reproduir elements virtuals al teu entorn real.
Nous consums i dependències
Democratització d'accés a les dades, nous consums d'entreteniment digital: streamers TikTok, Twitch, SubStack,... i les plataformes de continguts sota demanda.
Les desenvolupadores d'aplicacions i plataformes digitals, se les empesquen totes per mantenir-nos enganxats a les pantalles.
Segons l'informe El futur del consum de continguts digitals de la UOC (03/2023), en quinze anys la capacitat d'atenció dels humans ha baixat dels 12 als 8,2 segons.
A més, eines com el telèfon mòbil, que consultem més de 150 vegades al dia, encara posen més a prova la capacitat de concentració.
Es fa evident l'impacte de la sobreexposició digital en la salut mental entre les persones joves:
el 20 % presenten símptomes d'insomni.
el 40 % diuen que es connecta per no sentir-se sol.
el 81 % pateix nomofòbia (por a estar sense el mòbil).
Intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial (IA) ha experimentat alguns notables avenços en els darrers anys, permetent-nos usos més complexos en diverses àrees, per exemple en l'àmbit educatiu, les aplicacions de navegació o els assistents virtuals.
Els darrers mesos, moltes ja hem experimentat amb eines com el ChatGPT, veient com poden contribuir a la simplificació i automatització de tasques repetitives: la redacció i enviament de correus electrònics, la recerca de patrons en fulls de càlcul o la creació automàtica de continguts.
Així mateix, l'aplicació de la intel·ligència artificial en tasques quotidianes faciliten que qualsevol usuària pugui programar sense tenir massa coneixements de programació. És el que es coneix com a No Code i Low Code.
Més encara, també hem posat a prova els sistemes de Xarxa Generativa Antagònica (GAN, en anglès) que són capaços de generar imatges o vídeos partint de descripcions textuals.
El mercat de la IA s'espera que superi els 57.000 milions de dòlars el 2023. Aquest desplegament tecnològic suposarà la creació d'un nou ecosistema laboral: desenvolupament, programació, proves, suport i manteniment, entre d'altres.
La combinació de les Dades Massives (Big Data) amb la IA, transformarà els mercats i la indústria. També farà possible amb la gestió remota, la conducció i la logística i operacions autònomes i els centres de control de dades permetran facilitar-ne la gestió.
La cara B
L'ús de les IA generatives comporten riscos i amenaces.
Per exemple la generació de continguts falsos o esbiaixats. Recordeu el cas de Midjourney que va ser usat per crear una imatge del papa Francesc amb una gran jaqueta blanca o la foto de l'arrest de Donald Trump o l'hipertrucatge amb les imatges de la Guerra d'Ucraïna?
Atès que aquestes aplicacions es nodreixen i s'entrenen amb la informació que van proporcionant els usuaris per avançar en el seu desenvolupament, no han trigat a saltar les alarmes al voltant de la privadesa, la protecció de dades, els drets d'imatge i la propietat intel·lectual.
Atesa la necessitat establir un marc regulador i ètic adequat, serà indispensable comptar amb persones capaces de legislar en aquest àmbit.
Precisament, alguns estats i la Comissió Europea ha començat a exigir a institucions i empreses que compleixin el codi deontològic que marca l'ús responsable d'aquestes eines. Aquesta regulació cerca protegir les persones que fan ús de l'eina i, en conseqüència, la societat en general.
Per això, es busca que, ben aviat, els desenvolupadors hagin d'incloure un marcador que classifiqui els algorismes sobre la base del nivell de perillositat.
Ciberseguretat
Una qüestió de preocupació creixent, en matèria de protecció de dades i ciberdelictes, ja que la quantitat de vulneracions de dades denunciades augmenta exponencialment.
Encara tenim ben present el ciberatac, del passat mes de març, que va patir l'Hospital Clínic. L'atac de ransomware va obligar a parar gran part del funcionament del centre i va suposar la publicació de 52 gigues de dades personals i sensibles dels usuaris.
Malgrat la creixent conscienciació pel que fa a les ciberamenaces, no podem obviar que les vulneracions més reeixides són causades pel factor humà, per la qual cosa hem de donar suport a l'usuari mitjançant la tecnologia.
Per això, primer s'hauria de centrar en les persones, en els processos i en una governança adequada, en lloc de fiar-se que la tecnologia proporcioni una seguretat absoluta.
També caldrà vetllar perquè això no suposi una retallada dels drets digitals i llibertat d'expressió a Internet. Aquests dies, estem veient com els governs juguen amb la carta de l'alarma social davant les ciberamenaces i el cibercrim, perquè d'aquesta manera rebem la cibervigilància com un mal menor i necessari.
Fa uns dies, coneixíem el cas de l'informe del Consell d'Europa, filtrat per la revista Wired, i que posava de manifest la voluntat d'alguns estats membres, de limitar el xifratge d'extrem a extrem.
Sostenibilitat tecnològica
A mesura que creix la consciència global sobre l'emergència climàtica i els riscos ambientals, hem anat explorant el nou paper que pot jugar la tecnologia en la millora de la sostenibilitat.
Cal abordar aquesta crisi des de diferents angles:
- El maquinari sostenible que consumeix recursos de manera eficient.
- La creació de cadenes de subministrament globals menys exigents en recursos.
- Els codis verds de programació escrits per generar algorismes amb un mínim consum emergent, tant pel que fa a estructura com a comportament.
- A més, l'aplicació d'aquestes innovacions tecnològiques fa que el consum d'energia no para de créixer. Això fa urgent trobar una font d'energia abundant, sostenible i barata. Sense oblidar la millora i optimització de les energies renovables o la pila d'hidrogen.
Bon #gòTICestiu23!
