M10/ Abusem de les pantalles?!
L'addicció a les pantalles és un
trastorn de tipus comportamental, en què es desenvolupa una dependència
cap a una activitat.
Hi ha molts aspectes sobre l'ús les pantalles que les fan molt
addictives:
- Són molt populars entre els i les joves.
- Fan perdre la noció del temps.
- Ofereixen escenaris atractius.
- Estan dissenyades perquè els usuaris estiguin connectats el màxim temps possible.
La sobreexposició a les pantalles afecta infants i joves en el vessant cognitiu, comunicatiu i social, més enllà de la possibilitat de generar-ne una dependència. Mentre s'utilitza la pantalla no es porten a terme altres activitats, que són molt necessàries per al desenvolupament, com ara fer esport, jugar, socialitzar, dormir, llegir, etc.
Es parla d'addicció quan es perd el control: l'activitat passa de ser un entreteniment a una necessitat i es converteix, de manera compulsiva, en l'element central de la pròpia vida.
A continuació es defineixen els tres tipus d'addiccions a les pantalles més comunes entre els i les joves:
- Addicció als videojocs
Existeixen els videojocs tradicionals, en què es juga contra la màquina, i els jocs amb multijugadors, on els usuaris juguen i interactuen entre ells durant la partida en una història virtual, i que encara són més addictius. Passar-hi moltes hores jugant té conseqüències negatives de caràcter físic, psicològic i social. - Addicció a les xarxes socials
També es pot parlar d'addicció als "m'agrada" de les xarxes socials. Rebre un "m'agrada" en una publicació implica una acceptació per part dels altres, és a dir, una font de plaer per la dopamina (l'hormona de la felicitat, que genera el cervell).
L'ús dels "m'agrada" que fan els adolescents és social, però abusar-ne pot conduir a conductes problemàtiques, com ara enfadar-se per no rebre una resposta immediata a un missatge o no aconseguir gaires "m'agrada" o seguidors.
Això es converteix en un problema quan l'estat d'ànim depèn del que passa a les xarxes socials, quan es necessita el mòbil per sentir-se bé i quan és més important el que hi ha a la pantalla que el que hi ha al voltant. - Addicció als jocs d'apostes esportives en línia
En aquests tipus de jocs s'arrisquen diners sobre el resultat d'un esdeveniment esportiu. La probabilitat de guanyar diners és, per tant, fruit de l'atzar. Les apostes en línia són més addictives que les del joc presencial, perquè són anònimes i els diners jugats no es perceben com a reals. Tot i que no és legal per als menors d'edat, hi ha el risc que el jovent s'hi iniciï igualment.
L'Organització Mundial de la Salut la reconeix com a trastorn mental.
(via Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya)
AMB CRITERI. Sònia Fuentes
Sònia Fuentes, psicòloga referent de Benestar emocional comunitari del CAP de Tàrrega
On podem situar el límit entre el bon ús i l'ús excessiu de les pantalles?
Quan parlem del concepte d'ús excessiu de les tecnologies digitals que ens estem referint sobretot a la quantitat de temps que les persones passem davant de les pantalles, amb l'objectiu d'entretenir-nos.
Són les hores que passem amb el mòbil, amb les tauletes, amb els d'ordinadors per distreure'ns una estona, per utilitzar les accions socials, per jugar… En aquest sentit, resulta una mica complicat establir un límit d'hores entre el bon ús i l'ús excessiu, perquè això dependrà una mica de cada persona, de cada situació i sobretot de l'edat.
Els experts posen el límit en 20 hores setmanals pels adolescents i per les persones adultes. I es parla de molt menys temps, quan ens estem referint als nens i les nenes.
Tot i així, jo penso que és important també per poder establir aquest límit entre el bon ús i l'ús excessiu de posar el focus en quines són les conseqüències que té aquest ús, tant a nivell físic, com psicològic i social.
Amb això vull dir que crec que és important per saber si estem fent un bon ús o si ens estem passant en la utilització de les pantalles i els dispositius en veure si aquest us ens està servint com a refugi en situacions socials que ens estan generant un malestar o si això ens pot estar portant a un aïllament social.
També és important posar l'accent en quin és el motiu que ens està portant a fer l'ús dels dispositius digitals en la nostra vida quotidiana i quin paper hi tenen.
Com a pares, mares, educadores, quines estratègies i actituds ens proposes, per promoure un ús saludable dels infants i adolescents?
El primer que us diria en relació a les estratègies i les actituds a tenir en compte per un ús saludable de les pantalles en infants i adolescents és la importància de revisar quin ús estem fent nosaltres, les persones adultes referents d'aquests infants i adolescents, d'aquests dispositius digitals.
Per exemple del telèfon mòbil. Com nosaltres estem utilitzant el mòbil a casa, quan estem un d'ells.... Això és interessant, perquè els infants i els adolescents aprenen moltes vegades més del model, d'allò que observen amb les persones que són referents per a ells, que no pas del que els hi diem. És important com idea revisar quin és l'ús que nosaltres n'estem fent i potser canviar alguna cosa.
L'altra idea seria limitar el temps. És important dosificar el temps de pantalles segons les edats. Els experts parlen de què és important que fins als tres anys no s'utilitzi cap tipus de dispositiu, cap tipus de pantalla.
Que a partir dels quatre anys, aquest ús sigui limitat en el temps i acompanyat i supervisat. Concretament, es parla que entre els quatre i els sis anys, no se superi els 30 minuts diaris de pantalles. I a partir dels set anys i fins a l'adolescència no s'ha de superar l'hora diària de pantalles.
També és important que aquesta exposició les pantalles sigui acompanyat o supervisat per una persona adulta, que pugui acompanyar una mica a l'infant i també l'adolescent, en allò que està veient. Per exemple, per poder fer això, una bona idea és tenir els dispositius digitals en espais comuns.
Sobretot parlo nens i nenes. A partir de l'adolescència, això ja és més complicat, però sí que el fet de tenir els dispositius en un espai comú ens dona major accessibilitat a nosaltres per poder veure què és el que estan mirant, a quines pàgines i missatges estan accedint.
Per altra banda, també penso que és molt important poder advertir dels riscos, sobretot que quan arriba l'adolescència. I finalment, educar en l'esperit crític per tal que ells puguin ser crítics amb allò que veuen a les pantalles i els missatges que poden rebre a través dels dispositius digitals.
CONCEPTE: Benestar digital
Fa referència a la manera com la tecnologia i els serveis digitals afecten el nostre benestar. L'objectiu és que ens permeti fer-ne un ús saludable i ens ajudi a mantenir un estil de vida sa.
El benestar digital s'assenta en quatre pilars que ens permeten analitzar millor aquest concepte.
Benestar mental
Les xarxes contribueixen a fer que idealitzem la vida d'altres persones, percebent-les com a models a seguir, i això pot afectar negativament a la percepció de les nostres vides.
Per altra banda, gràcies a Internet també s'han establert nous canals per demanar ajuda i que altres se l'ofereixin, donant-los suport en tot el procés.
Benestar emocional
L'ús dels dispositius i plataformes, ha generat una sèrie d'automatismes -com la nomofòbia o l'addicció a les notificacions, que els seus efectes poden ser negatius.
Sobretot, quan et produeixen una falsa sensació de connexió quan en realitat et fan desconnectar del món real, o ansietat i incomoditat si no pots accedir-hi.
Benestar social
L'entorn digital pot potenciar opinions extremistes i postures agressives respecte de les opinions «diferents». Això passa perquè els serveis i plataformes busquen polaritzar la nostra posició.
Amb tot, també ens dona accés a una infinitat de recursos i a solucions als reptes actuals.
Benestar físic
El sedentarisme probablement és un dels problemes de salut més importants de la vida moderna. Moltes persones substitueixen l'exercici i el lleure actiu per activitats sedentàries i poc saludables.
Però, les TRIC també poden ajudar-nos a mantenir un estil de vida saludable i oferir-nos eines adequades per fer-ho.
En definitiva
1. Procura utilitzar les tecnologies digitals de forma conscient i amb una intenció clara
2. Identifica els sentiments que desperta el seu ús i al seu efecte en el teu dia a dia.
3. Procura utilitzar aquestes eines de forma positiva, constructiva i responsable.
4. Explora, provar, contrasta i fes servir eines i recursos diferents per descobrir quins són els més adequats per a tu i la teva activitat.
5. Pren-te temps per descansar i desconnectar i avalua activament el temps i l'ús entre pantalles.
LA NOTÍCIA: Tiktok limitarà l'ús als menors d'edat
La companyia enviarà avisos quan faci més d'una hora que fan servir l'aplicació. Aquesta nova política s'implantarà a l'Estat espanyol en poques setmanes.
Aquest avís funcionarà de dues maneres.
Per una banda, als joves menors de tretze anys no només se'ls avisarà que fa una hora que naveguen per l'app, sinó que per continuar fent-la servir necessitarà el vistiplau patern, que es tradueix en un codi que hauran d'introduir per seguir 30 minuts més.
Mentrestant, la resta de menors de 18 rebran únicament l'avís. La mesura té L'objectiu de fer que prenguin una decisió activa i que l'ús continuat de l'app sigui conscient i pas per inèrcia.
Google, Facebook, Instagram..., entre les plataformes que ja integren funcions per establir i gestionar la dieta digital i ajuden a prendre millors decisions sobre com ens relacionem amb els dispositius i les apps.
Apps per al Benestar digital
Aquestes eines t'ajuden a conèixer els teus hàbits digitals i fixar límits d'ús i períodes de pausa i de descans, per trobar l'equilibri digital.
A la configuració dels dispositius
Benestar digital, de Google LLC, per a Dispositius Android
android.com/intl/es_es/digital-wellbeing
Tiempo de uso, d'iOS
support.apple.com/es-es/HT208982
Family Safety, per a dispositius mòbils i Windows.
microsoft.com/es-es/microsoft-365/family-safety
EL RECURS: 061
Catalunya compta amb un servei
especialitzat en l'atenció telefònica a persones amb conducta o ideació
suïcida, i als seus familiars o persones properes.
Les trucades s'atenen les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any.
El servei està format per un equip especialitzat en salut mental: professionals d'infermeria, psicologia i psiquiatria. Tots ells són experts en conductes suïcides i en les conseqüències derivades (ideació, temptativa i mort per suïcidi).
RECURS. Telèfon de l'esperança
El Telèfon de l'Esperança és un servei d'atenció telefònica que funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any.
Els telèfons 93 414 48 48 / 682 900 500 sempre tenen una persona voluntària disposada a escoltar i acompanyar la persona que ho necessita.
Suport Xat Joves: 679 33 33 63
Servei de missatgeria instantània en funcionament les 24 hores, els 365 dies de l'any.
Posa el focus en la promoció de la salut emocional i la prevenció dels problemes de salut mental dels i les joves.
Canal de comunicació confidencial i expert que ofereix ajuda i acompanyament a joves i adolescents en situacions de crisi emocional. A més, també és un espai d'orientació i suport a les persones properes (familiars, amics o amigues, equip docent, etc).